Fem ús de cookies pròpies i de tercers.Més informacióAcceptar
Cistella de la compra Tens 0 productes a la teva cistella
Total:
0,00€
Enviament i canvi de talla gratuït

Bloc

  • La llegenda dels Manairons

    La llegenda dels Manairons

    Als pobles dels Pirineus hi ha moltes històries que parlen d’aquests éssers diminuts, molt treballadors però també una miqueta eixelebrats. Segons diuen, es guardaven (o es guarden, ves a saber!) dins d’un canut de fusta d’aquells que feien servir les nostres àvies, besàvies,rebesàvies, rerebesà... bé, és igual! Per guardar les agulles. Mireu, igual que aquest que duc jo a la butxaca... Quan el canut es destapava els manairons sortien com un eixam d’abelles, cridant tots alhora: - Què farem! Què direm! Què farem! Què direm! – De seguida i ben d e p r e s s a se’ls havia de donar feina per a fer; si l’amo del canut dubtava o es distreia i no els encomanava cap feina per a fer, aleshores els Manairons... nyec!! L’escanyaven en un tres i no res!!! Per això calia anar amb molt de compte. Ai... Us imagineu tenir una colla de bitxets treballadors que ens facin tota la feina? Que ens endrecin l’habitació, que ens facin el llit, els deures de matemàtiques...

    Bé, tot i que, com us deia, se n’expliquen moltes d’històries dels manairons, jo us n’explicaré una que va passar fa una colla d’anys en un poble del Pirineu anomenat La Guàrdia d’Ares...Diu que una vegada, en un mas del Pirineu, hi vivia un home que es deia Cinto. Segons sembla en Cinto, que era l’amo del mas i de les terres, havia fet al llarg dels anys una gran fortuna. Les coses li anaven realment bé i per això tothom li tenia una miqueta d’enveja. Tothom deia que s’havia fet ric gràcies a què tenia el canut dels manairons. Ja us ho podeu imaginar! Quan era època de llaurar no li calien ni homes ni bèsties; en tenia prou amb obrir el canut i quan elsmanairons sortien esperitats reclamant feina només havia de donar-los ordres i...z u p z u p z u p z u p z u p ...!!! En un obrir i tancar d’ulls els seus camps estaven llaurats i a punt per sembrar. D’aquesta manera al llarg dels anys i gairebé sense esforç en Cinto i tota la seva família s’havien anat convertint en els més rics de la vall.

     Un dia de mercat en Cinto decideix baixar a la fira d’Organyà per a comprar la millor mula que tinguessin, acompanyat d’en Miquelet, el seu mosso de més confiança. I això que quan ja eren a un tros de camí, en Cinto, de sobte, se n’adona que s’ha deixat el canut dels Manairons a sobre el llit. Ai! I si algun envejós li pren?- Miquelet, torna cap al mas de seguida sense perdre ni un minut i em duus un canutet d’agulles que trobaràs sobre el meu llit. Però sobretot! Ni se t’acudeixi d’obrir-lo, em sents?- li diu en Cinto. I ja veus al Miquelet que no té més remei que desfer tot el camí de pujada, que ara és de baixada, cames ajudeu-me. Al cap d’una estona de carrera en Miquelet passa pel costat d’un rierol on hi ha una camperola fent la bugada:- Miquelet! Home! Què fas que corres tant? Que has vist un fantasma???– diu la dona, rient.- Ai! Vaig a buscar el canut del meu amo, que se l’ha deixat al mas! – li diu, sense aturar-se, en Miquelet.- Doncs vés amb compte no l’obrissis pas, eh? – li diu la dona, que ja sap el què hi ha a dins.

    - Sí, si... – respon en Miquelet que gairebé ni el sent. Quan arriba a les primeres cases del poble de la Guàrdia d’Ares es troba un avi que està assegut al pedrís d’una casa, prenent el sol del matí.- Ai Miquelet! Quina pressa tens? Que et persegueix algú??? – li diu el bon home- No, no! És que vaig a buscar el canut del meu amo, que se l’ha deixat al mas! – li diu, una altra vegada, sense ni aturar-se.- Ui, doncs ves amb compte que no se t’obri, eh?– l’avi li diu el mateix que la dona. Però en Miquelet segueix el seu camí sense aturar-se. Al cap d’un tres i no res arriba al mas amb un pam de ll e n g u a fora i vermell com un tomàquet. Puja a l’habitació de l’amo i a sobre del llit hi troba el canut. I gairebé sense descansar torna a enfilar el camí de pujada. Es torna a creuar amb els dos personatges que li tornen a dir el mateix, que vagi en compte amb el canut i tota la pesca...

    Aaaaaai.... però de tant dir-li a en Miquelet li comença a picar la curiositat i la tafaneria!I si obrís el canut només un momentet, per saber el què hi ha a dins i de seguida tancar-lo? Segur que no passaria res i l’amo no se n’adonaria...Total, que s’espera a arribar a un indret del bosc on no hi ha ningú, agafa el canut i... flups! Hi treu el tap!!! Ai mare, i tot d’una que comencen a sortir esperitats un raig de manairons que feia fredat de sentir: «Què farem, què direm? Què farem, què direm?»,brunzeixen neguitosos davant dels seus nassos com un eixam de mosquits. El mosso, tot desconcertat, no sap què fer ni què dir. Finalment se li ocorre de dir:- Ai, doncs, doncs, doncs... Agafeu tots els rocs que trobeu i atartereu-los allà dalt!!

     I ja veus a tota la colla de manairons, diminuts però plens d’energia que comencen a agafar rocs per tot arreu i a apilar-los a una banda del camí. I en un tres i no res formen un pedregar (una tartera) tan grossa com tres camps de futbol. I feta la feina que tornen a dir:- Què farem, què direm? Què farem, què direm? Què farem, què direm?I el mosso que ja no saps què dir crida:- Torneu-vos a ficar dins del canut, per l’amor de Déu!I zzzzzzzzzzzzzzzzzzup! Tal dit, tal fet. En un tres i no res els manairons que es fiquen un altre cop dins del canut amb un remolí, com quan traiem el tap de l’aigüera, sabeu? I en Miquelet, que li tremolen les cames, els braços i fins i tot les dents, finalment aconsegueix posar-hi el tap... Ufff!! Quin esglai!

    I el mosso enfila de nou el camí de pujada fins que una miqueta més amunt es troba el seu amo que ja l’espera (una miqueta neguitós) perseguir el camí fins a Organyà. L’endemà al matí l’amo treu foc pels queixals.—Què carai vas fer ahir als manairons?—Jooo? No res... No, no , no... el vaig pas obrir, el canut —balbucejava en Miquelet.—No ho neguis, que bé m’ho he prou trobat aquesta nit. Estaven xops de suor!—Ai amo! Perdoneu la meva tafaneria —va confessar finalment el mosso—. No sabia què manar-los, i al final, els vaig dir que traginessin rocs i pedres.—Doncs tu sí que has tornat a nàixer, xicot! Si no els haguessis manat cap feina, t’haurien escanyat allí mateix. Així va ser com en Miquelet es va salvar per poc de la mala bava dels manairons i des d’aquell dia va aprendre a ser més prudent i no deixar-se endur per la tafaneria. Ah! Per cert! L’indret del bosc on van actuar els manairons, encara avui es coneix com el Tarter dels Manairons; són un munt de pedres i rocs a l l a r g a s s a t , al mig del bosc, que ningú s’explica d’on van sortir. Bé, vosaltres sí que ho sabeu,oi?

  • NUANJU, la nostra història

    NUANJU, la nostra història

    Hola amiguets!

    Sóc la Núria i us vull explicar la historia de Nuanju.

    Som tres germans,la Núria, l´Andreu i el Julio (Nu-An-Ju) i som besnets de l´Andreu, el fundador de Nuanju.

    El nostre besavi vivia en un poblet i quan era jove va anar a aprendre la feina de sabater a França. Allà va nèixer la seva passió per fabricar sabates per nens. Al tornar va montar un petit taller al seu poble on feia sabates infantils de diferents formes, mides i colors.

    Cada setmana omplia varies maletes de sabates i anava a vendre-les pels diferents mercats que s´organitzaven als pobles propers on ell vivia. En aquells temps no hi havia cotxes i per arribar als mercats s´hi havia d´anar en tren. L´Andreu havia de fer un gran esforç per carregar ell sol totes les maletes amunt i avall.

    Vendre sabates al mercat no era una feina fàcil... en aquella época la gent no tenia gaire diners per comprar sabates noves molt sovint.

    Un Diumenge de mercat passaven les hores i l´Andreu no aconseguia vendre ni un parell de sabates. Quan ja guardava les sabates a les maletes per tornar cap a casa de sobte va aparèixer un home que li va fer una proposta sorprenent....canviarli unes sabates per un petit porquet!.L´Andreu no savia que fer i va pensar: El portaré a casa i el criaré! I així ho va fer, el va pujar al tren i se´l va endur cap a casa.

    Quan va arribar al seu poble la seva dona l´esperava contenta desitjant que li digués que havia vengut moltes sabates però al veure a l´Andreu amb un porquet li va canviar la cara i li va preguntar:

    - Andreu.... De qui es aquest porquet?

    Amb veu baixeta l´Andreu va respondre....

    - Mmmmmm me l´han donat a canvi d´unes sabates i he pensat que el podriem criar nosaltres aquí a casa.

    - Però Andreu! ens embrutarà tota la casa! (va dir la seva dona).

    Van passar uns dies i la seva dona encara estava una mica enfadada però poc a poc li va anar agafant estima al porquet.

    Els anys van anar passant i l´Andreu va tenir el seu primer besnet. Li van posar el seu nom Andreu i es el meu germà.

    Un preciós Diumenge de Rams, L´Andreu va sortir a passejar pel poble amb el seu besnet i amb tota la familia. Tots els nens lluien els seus palmons i palmes com era la tradició i va ser llavors quan l´Andreu va tenir una idea brillant...Aquest any enlloc de regalar caramels als nens com feia sempre els hi donaré un parell de sabates a cadascun!

    Va ser una gran sorpresa i alegria per tots els nens del poble i des de aleshores tothom el va anomenar per sempre "el sabater dels nens".

  • Seguim creixent!

    Seguim creixent!

    Volem anunciar-vos la felicitat que ens dóna continuar ampliant la nostra família Nuanju, així com aprofitar el nostre blog per donar-vos les gràcies per dipositar la vostra confiança i afecte en nosaltres, ja que gràcies a això el Dissabte 2 de Març es va inaugurar la nostra botiga a Ronda General Mitre , 160 a Barcelona. Ens fa molta il·lusió estar cada vegada més a prop vostre en punts específics de la ciutat per a més comoditat vostre.

    Agraïm els seus somriures i visites a tots el que van assistir el dissabte, esperem que als petits els hagin agradat els nostres obsequis de Disney.

    Si encara no heu anat us convidem a visitar-nos, les dependentes de la nostra botiga liderades per la Naiara estaran encantades de conèixer-bos i assessorar-vos en tot moment, també podreu aprofitar dels nostres descomptes i descobrir els nous models de la nova temporada entre totes les nostres marques.

    Perquè sabem l'important que és la salut, la comoditat i la moda dels més petits ... El nostre principal objectiu seguirà sent el cobrir les vostres necessitats i mostrar mitjançant la nostra oferta de les millors marques existents al mercat, la cura i la salut, dirigit a els que més petits, desemmascarant els fantasmes que de tant en tant es colen ...

    Confiem veure-us aviat per les vostres botigues Nuanju ...

    Us esperem amb moltes ganes i moltes moltes sabates i estigueu atents perquè vindràn moltes sorpreses!
  • Segueix les nostres petjades ... camina amb nosaltres!

    Segueix les nostres petjades ... camina amb nosaltres!

    Hola família Nuanju ...

    Com va l'any? Com van els propòsits d'any nou? ... ¿no us sorprèn la rapidesa amb què han passat aquests mesos? ... a nosaltres sí, però no us preocupeu ja que això no és impediment i mai serà massa tard per posar-nos mans a l'obra i començar a complir els nostres propòsits del 2019, i és per això que estem molt il·lusionats en donar-vos la benvinguda oficial a:

    La primera entrada del 2019 al nostre blog!

    Us expliquem de què va: A través del nostre blog volem compartir el nostre racó personal, el nostre espai de xerrada, on el que més ens interessa és tenir contacte directe i compartir informació que considerem de gran interès per a vosaltres, on trobareu:

    • Assessorament mèdic i informació sobre salut, cura i desenvolupament per als peus i como calçar els més petits.
    • Espai de xerrada i recreació amb activitats que podran desenvolupar en família.
    • Moda.
    • Consells.
    • Informació sobre les millors marques de sabates per els mos petits.
    • Coneix les nostres botigues.
    • Dades curioses i Xafarderies.

    I molt molt més!

    Busques un espai dinàmic per consultar els teus dubtes i obtenir consells útils? No us preocupeu que per això estem.

    Comencem junts amb el peu dret.

    Benvinguts al meravellós món de la passió pel calçat infantil!

  • Descomptes de Nadal en calça infantil

    Descomptes de Nadal en calça infantil

    T'oferim un 20% de descompte a les marques Chicco, Primigi, Kicker's, Duvic, Mod8 Manairons i Destroy
  • BLACK FRIDAY 2018

    BLACK FRIDAY 2018

    S'apropa el divendres més fosc de l'any... s'apropa el ¡¡¡¡¡BLACK FRIDAY!!!!!
  • Si tu no pots anar al REC, el REC ve a tu!

    Si tu no pots anar al REC, el REC ve a tu!

    Si tu no pots anar al REC, el REC ve a tu!
Veient del 1 al 8 (de 47 articles)
 1  2  3  4  5  6  » 

Marques destacades