Strict Standards: Only variables should be assigned by reference in /home/tiendama/public_html/nuanju/components/com_proforms/router.php on line 41
Calzados Nuanju - Nuanju
logotype
img1
img2
img3
img4

Nuanju

Hola amiguets!

Sóc la Núria i us vull explicar la historia de Nuanju.

Som tres germans, la Núria, l´Andreu i en Julio (Nu-An-Ju) i l´avi de la meva mare, l´Andreu, va ser el fundador de Nuanju.

L´andreu vivia en un poblet del nord de Catalunya i quan era jove va anar a aprendre l´ofici de sabater a França. Allà va néixer la seva passió per fabricar sabates per nens. Un cop aquí, va muntar un petit taller al seu poble on feia sabates infantils de diferents formes, mides i colors.

Cada setmana omplia diverses maletes de sabates i anava a vendre-les pels diferents mercats que s´organitzaven als pobles propers on ell vivia. En aquells temps no hi havia cotxes i per arribar als mercats s´hi havia d´anar en tren. L´Andreu havia de fer un gran esforç per carregar ell sol totes les maletes amunt i avall.

Vendre sabates al mercat no era una feina fàcil... en aquella época la gent no tenia gaire diners per comprar sabates noves molt sovint.

Un diumenge de mercat passaven les hores i l´Andreu no aconseguia vendre ni un parell de sabates. Quan ja les guardava a les maletes per tornar cap a casa de sobte va aparèixer un home que li va fer una proposta sorprenent....canviar-li unes sabates per un petit porquet!

L´Andreu no savia que fer i va pensar: El portaré a casa i el criaré! I així ho va fer, el va pujar al tren i se´l va endur cap a casa.

Quan va arribar al seu poble la seva dona l´esperava contenta desitjant que li digués que havia venut moltes sabates però al veure a l´Andreu amb un porquet li va canviar la cara i li va preguntar:

- Andreu.... De qui es aquest porquet?

Amb veu baixeta l´Andreu va respondre....

- Mmmmmm me l´han donat a canvi d´unes sabates i he pensat que el podriem criar nosaltres aquí a casa.

- Però Andreu! ens embrutarà tota la casa! (va dir la seva dona).

Van passar uns dies i la seva dona encara estava una mica enfadada, però poc a poc li va anar agafant estima al porquet.

Els anys van anar passant i l´Andreu va tenir el seu primer besnét, en Julio (el meu germà), i desprès l´Andreu (el meu altre germà).

Un preciós diumenge de Rams, l´Andreu va sortir a passejar pel poble amb els seus nets i amb tota la familia. Tots els nens lluien els seus palmons i palmes com era la tradició i va ser llavors quan l´Andreu va tenir una idea brillant...Aquest any enlloc de regalar caramels als nens, com feia sempre, els donaré un parell de sabates a cadascun!

Va ser una gran sorpresa i alegria per tots els nens i nenes del poble i des de aleshores tothom el va anomenar per sempre "el sabater dels nens".